Sistema de llit mòbil (MBBR)

Els llits fluïditzats són reactors trifàsics gas-líquid-sólid, formats per un conjunt de materials de petit tamany (generalment seràn anells de plàstic de formes diverses, com el BIOFILL^® tipus C), on a les parets s’adhereix la biomassa. El farciment flota i es manté en moviment continu submergit en l’aigua residual, a una velocitat lo suficientment elevada com per a provocar moviment de tota la massa que està continguda en el llit, tal i com es mostra al vídeo adjunt. En un llit fluïditzat, la major part de la biomassa es troba adherida en el material de farciment, sent molt petita la fracció que es troba en suspensió.

Per a obtenir les velocitats de flux necessàries, es realitza una recirculació de part de l’efluent i una agitació complementària. La corrent líquida formada per la recirculació, l’alimentació i l’aireació, es realitza per la part inferior del reactor.

El sistema de llit fluïditzat, s’ha demostrat extremadament eficient, superant l’eficiència, en un elevat percentatge sobre els sistemes de tractament de biomassa en suspensió i dels sistemes anaerobis, els quals presenten un creixement molt lent de la biomassa. Els reactors de llit fluïditzats permeten treballar amb càrregues volumètriques molt altes, superant tots els tipus de digestors empleats en el tractament anaerobi d’aigües residuals.

Les avantatges que presenten els reactors de llits fluïditzats són:

• L’adhesió dels microorganismes als elements de suport, creen el que es coneix amb el nom de biopelícula. Així s’aconsegueix arribar a concentracions elevades de biomassa activa amb la conseqüent intensificació del procés i reducció del volum físic de reactor.
• La retenció de la biomassa sobre el suport evita que aquesta sigui eliminada fàcilment del reactor.
• La velocitat de transferència de matèria entre les partícules i el fluït es alta comparada amb altres maneres de contacte.
• Es necessari poc personal d’operadors per a mantenir aquests sistemes en bon funcionament.

La seva aplicació és important en plantes de nova creació, en ampliació de plantes existents, en plantes domèstiques compactes i en sistemes terciaris per a la eliminació de l’amoníac.