Aigua potable, el seu cicle i processos
El cicle de l’aigua potable i processos
Abans d’escriure un article sobre el cicle de l’aigua potable, hem volgut llegir tot el que es diu a wikipedia, per tal de no afirmar conceptes erronis que es diuen sovint repetidament.
Tot el que has de saber de la potabil.lització
Què és l’aigua potable?
La definició més acceptada i coneguda sobre el que es diu: que és un líquid incolor, inodor i insípid. Aquesta definició, encara que acceptable, no ha de ser certa el 100%. L’aigua potable és la que no conté elements patògens, productes químics i altres materials que poden ser nocius per al nostre organisme.
Però ens centrarem en la seva definició clàssica:
L’aigua pot ser lleugerament acolorida depenent de la procedència, però a causa de poca quantitat el color és imperceptible a l’ull.
Hi ha aigües que poden tenir una lleugera coloració vermellosa si són aigües superficials (riu, llacs, etc.) si en el recorregut travessa terrenys d’alt contingut en ferro. A primera vista segurament evitaríem beure o cuinar-hi, però el seu grau de perillositat dependrà de la seva concentració.
També passa que hi ha fonts que emeten una forta olor i en canvi poden prendre’s, Solen ser aigües que per les seves característiques poden ser medicinals, aigües que en el seu recorregut travessen terrenys on es desprenen olors produïdes per gasos i que són perfectament bebibles encara que el seu gust pot ser desagradable.
Però el grau de perillositat augmenta si aquest color prové d’una activitat industrial.
El perill pot fer una indústria tèxtil, una indústria química o una indústria minera. En tot cas, és important que el líquid sigui transparent, aquesta condició s’aconsegueix eliminant les partícules o matèries en suspensió i matèries col·loïdals.
Les matèries col·loïdals són partícules tan petites que a causa del seu petit pes sempre queden en suspensió i si no hi ha un agent que les desestabilitzi mai no decantaran.
L’aigua pot ser que tingui sabor si en el seu recorregut travessa terrenys la composició dels quals és de determinats minerals, aigües de diferents fonts té sabors diferents, a causa del tipus de sòl pel qual circulen.També succeeix que hi ha fonts que emeten una forta olor i en canvi poden prendre’s solen ser aigües que per les seves característiques poden ser medicinals, aigües que en el recorregut travessen terrenys on es desprenen olors produïdes per gasos i que són perfectament bebibles encara que el seu gust pot ser desagradable.
Com s'obté quan no prové directament d'una font?
Dependrà de la forma d’obtenció ja que hi ha superficials, subterrànies, residuals i marines. Per potabilitzar-la hi ha diversos procediments:
Sistemes de potabilització segons la procedència.
1.- Aigües superficials
1.1Procés fisicoquímic:
Els processos físics químics són els que utilitzen reactius químics que barrejats amb l’aigua a gran potència produeixen una separació de l’aigua clarificada dels materials en suspensió i col·loïdals emprant gran quantitat d’energia i mà d’obra, amb costos importants.
1.2.- Potabilització mitjançant membranes
Els processos de membranes d’ultrafiltració són aquells que retenen les matèries en suspensió i col·loïdals, sense necessitat d’aportar reactius químics per a la separació de les matèries de l’aigua clara esmentades, l’aigua obtinguda és perfectament potable de forma directa, en cas d’haver-se d’emmagatzemar es recomana una desinfecció mitjançant UV, la producció de llots és mínima
2.- Aigües subterrànies, potabilització mitjançant sistemes biològics
Les aigües subterrànies en molts casos estaran contaminades a causa de filtracions dels fertilitzants aplicats a la indústria agrícola, hivernacles, etc., per potabilitzar aquesta aigua, caldrà l’aplicació de sistemes biològics, conjuntament amb sistemes d’ultrafiltració amb membranes i desinfecció possibles d’aplicar, però com veurem al quadre següent, o són menys eficaços o més cars d’operació.
3.-Aigües potabilitzades – regenerades de diverses procedències
Els creixents increments de consum d’aigua i la cada vegada més escassetat a causa del canvi climàtic, s’han hagut de buscar fórmules per reutilitzar les anomenades aigües residuals de procedència diversa (evacuades per les poblacions i les indústries de tota mena), amb per tal d’eliminar totes les impureses i elements contaminants fins al punt que sigui possible tornar-les a utilitzar i consumir, amb la mateixa seguretat que al primer cicle.
4.- Aigües salines o salobres regenerades per osmosi inversa
Ha arribat en moments puntuals per escassetat, o de forma general per l’increment de cultius a zones desèrtiques, que les aigües superficials i subterrànies existents s’han fet insuficients, a partir d’aquest moment s’ha fet necessari utilitzar aigua de mar o aqüífers salobres.
| Procediment | Físic-químic | Ultrafitració | Sistemes Biològics | Osmosis Inversa | |
| Cost operació | Alt | Baixa | Mitjà-alt | Alt | |
| Rendiment | 65- 70% | 98-99,5% | 98-99,5% | 50-60% | |
| Eficiència | Bona | Alta | Bona | 90% | |
| Residus | Alts | Pocs | Acceptable | Alt (no elimina nitrats) | |
| Recanvis | Mitjana | Pocs | Mitjà |
Membranes cada 2-3 anys |
|
| Consum energètic | Alt | Baix-Mig | Mitjà | Alt | |
| Selectiu | Sí | Sí | Sí | Mitjà | |
| Inversió | Mitjana-alta | Mitjana-alta | Depèn de la procedència de l’ aigua a regenerar | Alta | |
| Facilitat d’ operació de la planta | Complexa | Molt senzilla | Senzilla | ||
| Costos d’ inversió | Alta | Alta | Mitjana-alta |
Gràfic de característiques dels diferents processos per Biofil Biología y Filtración.